Aborrim-nos!

En una societat on la informació que arriba és constant i confusa per la seva pròpia sobreabundància, en una societat en la que tot va tan ràpid com la llum i la informació viatja al voltant del món diverses vegades en el temps d'un pestanyeig, en aquest món globalitzat on tothom sap o pot saber el que passa a tot arreu ens estem oblidan d'una cosa molt molt antiga i que, com tot lo que ha durat tant de temps, és molt útil , avui vull escriure sobre l'aborriment.

L'avorriment és aquesta sensació més o menys desagradable que es te al estar en front d'una situació incapaç de despertar el nostre interès o fins i tot capaç de acabar amb aquest, es caracteritza per la sensació de son, els badalls, la incapacitat ( o "involuntat") de concentrar-se... Probablement algú pensarà que no cal descriure l'avorriment per que es pressuposa que qui més qui menys tothom s'ha avorrit alguna vegada però jo tinc els meus dubtes al respecte i sobretot si mirem a les generacions més joves...

Tal com deia, és de tots sabut que rebem una quantitat d'informació superlativa, és massa i lo pitjor de tot és que no tenim temps per reposar-la per que s'assenti ja que abans que tingui temps de passar res ja tenim un dos o X paquets nous d'informació i com es d'esperar el sistema és col·lapsa, patim estres, dèficits d'atenció, atac de pànic etc.. No dic que sigui l'excés d'informació la caus de tot aquestos problemes però crec cegament que no és pas una ajuda per a solucionar-ho.

I doncs? per on passa la col·lusió a aquest problema? Be, doncs si be potser no és la panacea, si que crec que una bona dosi d'avorriment curaria molts mals, en aquestes estones d'avorriment on fer qualsevol cosa és improbable encara que no en siguem conscients, el cervell deixa que les informacions rebudes (més o menys recentment) reposin, quallin i encaixin. A aquells/es que els hi hagi passat algun cop entendran del que parlo que estan sumit en un profund estat d'avorriment, de sobte, sents el famós "click" dins el teu cap i tens una idea brillant sobre un tema en el que potser havies estat treballant sense èxit o t'adones d'un detall esquiu alhora que obvi que fins ara no havies vist.

I que més ens pot aportar l'avorriment? Doncs molt, perquè si sabem el que és avorrir-nos i ens ho recordem amb certa freqüència en el moment de divertir-nos gaudirem molt més de la diversió i solucionarem aquest sentiment que s'escampa com una de les pitjors plagues de insatisfacció hedonista car si estas acostumat a avorrir-te necessites menys per a divertir-te...

I ara penso deixant-me endur per la paranoia i la teoria de la conspiració que potser s'ens ha anat anul·lant la capacitat d'avorriment a propòsit ja que si tenim aquesta insatisfacció hedonista voldrem aconseguir divertir-nos de qualsevol manera i això s'acaba transformant en una espiral consumista on cada intent de diversió implica més diners, cosa que quadra perfectament amb les modes ja que no només tenim la insatisfacció hedonista sinó que les modes ens volen fer creure que amb cada nova tendència estarem més aprop d'acabar amb la insatisfacció...
Per a posar un exemple, és com si ens fessin creure que tenim sed i ens van oferint gots d'aigua amb sal, cada vegada d'un color amb la promesa que cada cop serà aquell que ens traurà la sed....

Així doncs avorrim-nos per a descobrir que no tenim sed i que si tenim sed ens buscarem la nostra propia aigua, cadascú del color que vulgui... però dolça

Elorin
Cloud-Rider