Sakura

As vist? La primavera ja ha arribat,
As vist? Els cirerers han florit...
Les flors, efímeres, volen al vent,
suaus, tranquil·les van caient
i jo, furtiu, et miro
i tot ho entenc:
les flors no cauen pel ven,
venen vers tu,
avides de poder-te tocar
les flors, envejoses
s'et intenten assemblar:
Intenten tenir el color del teus ulls
al tronc del cirerer,
i, en rabiós intent per imitar ta fragància
moren intentat deixar
una fracció de ta dolcesa
en els rojos fruits que el vent besa,
I qui pogués ser sakura per acariciarte...

Potser, elles i jo no siguem tan diferents:
Els dos morim acarician-te
sobre un idilic fons verd
elles: entre l'herba i els peus,
Jo: sota el teu somriure i amb
l'olor d'una flor, una flor que em perd.
Paradís perdut al que encara no he arribat
Paradís perdut que tan sols he somiat...

Elorin