Vaig en bici, el dia és grisós i un
vent càlid per ser principis d'octubre m'acaricia la cara i
m'entra per camals i mànigues. De sobte , en un instant alguna cosa
canvia, hi ha quelcom diferent. Ara, i per un instant infinitesimal
, amb prou-tes feines prou gran per a ésser perceptible, una
fragància subtil invadeix les meves fosses nasals. A més, un so
suau com el pas d'un gat em fa pessigolles als timpans.
I, com una bombolla, l'instant esclata
i les gotes comencen a caure lentament...
Els freds dits em senyalen atzarosos.
La que fou una fragància gairebé imaginària de subtil que era,
és ara una olor m'envolta, forta, segura, real.
El redoble cobra força i volum. Les
taques fredes a pell i roba m'asserenen, em desperten i,
paral·lelament, a la intensitat de l'aiguat el meu ànim creix.
M'aixeco i pedalo més fort, més
ràpid, però lluny de fer-ho per estar menys estona sota l'aigua ho
faig per que l'energia m'invaeix i em desborda. Pren control sobre
el meu cos.
I de la mateixa manera que l'aigua
renta la pols i la brutícia, s'endurà també la meva apatia forçant
un somriure a florir.
.
.
.
Arribo al meu destí
Sóc feliç en gris clar-gairebé platejat
magrada molttttttt
ResponderEliminart'estimooooo
alite